Escoliosi

Quins tipus d’escoliosi hi ha?

L’escoliosi es classifica segons la causa i l’edat d’aparició. Aquesta classificació és clínicament rellevant perquè determina el pronòstic, la velocitat de progressió i el tractament.

Segons la causa

Escoliosi idiopàtica
És la més freqüent: representa aproximadament el 80% dels casos. «Idiopàtica» significa que no s’identifica una causa concreta. Se subdivideix segons l’edat d’aparició a infantil (0-3 anys), juvenil (3-10 anys) i de l’adolescent (a partir dels 10 anys, la més comuna).

Escoliosi congènita
Present des del naixement. Està causada per malformacions vertebrals durant el desenvolupament fetal: vèrtebres que no es formen correctament, vèrtebres parcialment formades o manca de separació entre elles.

Escoliosi neuromuscular
Associada a malalties neurològiques o musculars com paràlisi cerebral, distròfia muscular, espina bífida, tumors de medul·la espinal o neurofibromatosi. Afecta especialment nens amb mobilitat reduïda.

Escoliosi degenerativa de l’adult
Apareix a l’edat adulta – habitualment a partir dels 50 anys – per desgast progressiu dels discos intervertebrals i les articulacions facetàries. Als països occidentals, gairebé un 30% de les persones de més de 65 anys presenta algun grau de deformitat degenerativa de la columna. És la causa més habitual d’escoliosi a l’adult i, per l’envelliment poblacional, la prevalença està augmentant.

Escoliosi secundària a cirurgia prèvia
Pot aparèixer quan una cirurgia prèvia de columna no aconsegueix una alineació correcta i es genera una deformitat secundària. Forma part de l’anomenat síndrome de cirurgia d’esquena fallida.

Segons la localització

Atenent a la zona de la columna on es localitza la corba principal:

• Escoliosi cervical – afecta les vèrtebres del coll.
• Escoliosi dorsal o toràcica – afecta la part alta de l’esquena.
• Escoliosi lumbar – afecta la part baixa, sobre la zona del ronyó. És la localització més freqüent a l’escoliosi degenerativa de l’adult.
• Escoliosi dorsolumbar – abasta zona dorsal baixa i lumbar alta.
• Escoliosi lumbosacra – s’estén fins al sacre.

Com es mesuren els graus de l’escoliosi?

La gravetat de l’escoliosi es quantifica amb l’angle de Cobb, una mesura radiològica estàndard internacional. L’angle de Cobb es calcula sobre una radiografia en bipedestació (dempeus) traçant línies paral·leles a les plaques terminals de les vèrtebres més inclinades per sobre i per sota de la corba, i mesurant l’angle que formen entre si.

La classificació per graus determina l’actitud terapèutica en cada etapa de la vida. Els llindars varien entre referències, però els més utilitzats internacionalment són:

Aquests llindars són orientatius. La decisió de tractament també té en compte la maduresa esquelètica del pacient (avaluada mitjançant el signe de Risser), la localització de la corba, la presència de dolor, l’afectació funcional i la velocitat de progressió.

Com es diagnostica l’escoliosi?

El diagnòstic combina l’exploració clínica i les proves d’imatge.

Exploració clínica

La primera prova és el test d’Adams: el pacient s’inclina cap endavant amb els genolls estesos i s’observa l’esquena des del darrere. L’aparició d’una «gepa» (giba) en una banda indica rotació vertebral. La magnitud d’aquesta rotació es quantifica amb un escoliòmetre.

Radiografia en bipedestació

És la prova de referència per confirmar el diagnòstic i mesurar l’angle de Cobb. En adolescents es fan radiografies periòdiques per monitoritzar la progressió. En adults, a més, aporta informació sobre balanç sagital i coronal, que són claus per planificar el tractament.

Altres proves segons el cas

• Ressonància magnètica (RM): indicada quan hi ha símptomes neurològics, corbes atípiques o sospita de causa secundària.
• Tomografia computaritzada (TC): en planificació quirúrgica complexa.
• Radiografies dinàmiques amb inclinació lateral (bending test): es fan servir en la planificació quirúrgica per avaluar la flexibilitat de la corba.
• Impressió 3D del model vertebral: en escoliosis severes o reintervencions permet a l’equip visualitzar l’anatomia específica del pacient abans d’operar.

Quins són els tractaments de l’escoliosi?

El tractament es decideix en funció de l’edat del pacient, la magnitud de la corba, la velocitat de progressió i la presència de símptomes. Hi ha tres nivells d’actuació: observació, tractament conservador i cirurgia.

Observació i controls periòdics

Indicada en corbes menors de 25° en pacients en creixement amb risc de progressió baix, i en la majoria d’escoliosis lleus de l’adult. Els controls radiogràfics es fan cada 3-6 mesos en adolescents i anualment o segons evolució en adults.

Tractament conservador

Exercici específic (PSSE)
Els exercicis fisioterapèutics específics per a escoliosi (Physiotherapeutic Scoliosis-Specific Exercises) són un grup de tècniques dissenyades per limitar la progressió de la corba i millorar la postura. No corregeixen la corba, però poden reduir el ritme de progressió i millorar la qualitat de vida.

Cotilla (ortesi TLSO)
Indicada en adolescents amb maduresa esquelètica incompleta (Risser ≤ 2) i corbes entre 25° i 45°. L’objectiu és evitar la progressió de la corba durant el creixement; la cotilla no «dreça» la columna de forma definitiva. L’eficàcia està recolzada per evidència científica (estudi BRAIST, publicat a New England Journal of Medicine el 2013).

Tractament del dolor a l’adult
A l’escoliosi degenerativa de l’adult, el maneig del dolor amb medicació, infiltracions ecoguiades, bloquejos facetaris i rehabilitació és el primer esglaó. Només quan el dolor és refractari o la deformitat progressa es considera la cirurgia.

Cirurgia

La cirurgia es reserva per als casos en què el tractament conservador no és suficient. Les indicacions principals són:

• Adolescents amb corba progressiva per sobre de 45°.
• Nens amb escoliosi d’inici precoç quan la corba amenaça el desenvolupament cardiopulmonar.
• Adults amb dolor no controlable amb tractament conservador.
• Adults amb deformitat progressiva que afecta l’equilibri i la funció.
• Reintervencions en pacients amb deformitat després de cirurgia prèvia.

La tècnica quirúrgica més habitual és l’artròdesi vertebral (fusió de les vèrtebres afectades mitjançant cargols i barres). En casos seleccionats s’utilitzen tècniques que preserven la mobilitat, com ara el tethering vertebral en adolescents. La cirurgia es realitza sota monitorització neurofisiològica intraoperatòria (MNIO) per minimitzar riscos de lesió neurològica.

Quan cal la cirurgia i quan no?

No tota escoliosi requereix cirurgia. De fet, la majoria no. A Barcelona Spine Institute entenem que informar honestament sobre els límits i les contraindicacions és part del deure professional.

Quan la cirurgia no està indicada

• Corbes lleus o moderades estables que no produeixen dolor ni limitació funcional.
• Escoliosi degenerativa de l’adult amb dolor controlat amb tractament conservador.
• Pacients amb expectativa de vida o estat general que no permetin assumir el risc quirúrgic.
• Corbes la correcció de les quals aportaria millora estètica però no funcional, en absència d’altres indicacions.
• Pacients amb comorbiditats greus no controlades que contraindiquin una cirurgia major.

Quan la cirurgia sí que està indicada

• Adolescents amb corbes més grans de 45°-50° i maduresa esquelètica incompleta.
• Infants amb escoliosi precoç amb afectació del desenvolupament cardiopulmonar.
• Adults amb dolor refractari a tractament conservador durant almenys 6-12 mesos.
• Desequilibri important amb pèrdua de funció.
• Empitjorament progressiu documentat radiològicament.
• Afectació neurològica (debilitat, pèrdua de control d’esfínters).

Riscos i limitacions del tractament

Tota intervenció mèdica, inclosa la cirurgia d’escoliosi, implica riscos que cal conèixer abans de decidir. La informació següent és general i s’ha de complementar amb una valoració individualitzada per part de l’equip mèdic.

Riscos generals de la cirurgia d’escoliosi

• Complicacions de qualsevol cirurgia més gran: hemorràgia, infecció, reacció a l’anestèsia, tromboembolisme.
• Complicacions específiques de la cirurgia de columna: lesió neurològica (rara, minimitzada amb la monitorització intraoperatòria), dolor postoperatori persistent, pseudoartrosi (manca de fusió òssia).
• Problemes mecànics de l’implant: trencament o afluixament de cargols o barres, que pot requerir revisió quirúrgica.
• Correcció incompleta de la corba: la cirurgia cerca una alineació funcional, no necessàriament una columna perfectament recta.
• Alteracions en la flexibilitat: la zona fusionada perd mobilitat, encara que la majoria de pacients reprenen les activitats amb bona funció global.

Limitacions del tractament conservador

• La cotilla no corregeix la corba de manera definitiva: el seu objectiu és evitar la progressió durant el creixement.
• Els exercicis específics no redueixen significativament l’angle de Cobb però poden millorar la qualitat de vida i limitar la progressió.
• A l’escoliosi degenerativa, el dolor pot progressar amb el temps malgrat el tractament conservador.

Recuperació i pronòstic

La recuperació després d’una cirurgia d’escoliosi depèn de l’edat del pacient, la complexitat de la intervenció i la presència de comorbiditats. En termes generals:

• Estada hospitalària habitual: 4-7 dies en cirurgies estàndard.
• Tornada a activitats quotidianes lleugeres: entre 4 i 6 setmanes.
• Tornada a activitats esportives no d’impacte: 3-6 mesos.
• Fusió òssia consolidada: habitualment als 6 mesos.
• Resultats estables a llarg termini: avaluació anual durant els primers anys.

L’objectiu de la cirurgia no és una columna perfectament recta sinó una alineació funcional que permeti al pacient una vida activa sense dolor limitant. La majoria de pacients operats recuperen la seva activitat prèvia i, en el cas d’adolescents, solen millorar sensiblement la imatge corporal i l’autoestima.

La nostra experiència

Barcelona Spine Institute, fundat el 2017 dins de l’Hospital Quirónsalud Barcelona, ​​és una unitat multidisciplinària especialitzada en cirurgia de columna vertebral. L’equip realitza més de 600 cirurgies de columna a l’any, atenent pacients de totes les edats – des de casos pediàtrics fins a pacients adults grans – procedents de tota Espanya i de l’estranger.

El Dr. Ferran Pellisé, director de l’equip, compta amb més de 30 anys d’experiència en cirurgia de columna i realitza personalment més de 70 cirurgies a l’any a la seva àrea d’especialització. És l’actual president electe de la Scoliosi Research Society (SRS) i membre fundador de l’European Spine Study Group (ESSG), registre multicèntric europeu que estudia la deformitat de columna de l’adult. A més, dirigeix ​​la Unitat de Columna de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron.

BSI disposa dels recursos tecnològics necessaris per afrontar els casos més complexos: quiròfans amb navegació intraoperatòria, monitorització neurofisiològica intraoperatòria (MNIO), escàner intraoperatori i planificació i optimització preoperatòria del pacient.

Per què escollir Barcelona Spine Institute

Escollir equip mèdic per a una patologia de columna és una decisió important. Aquests són els elements diferencials del nostre enfocament:

Equip multidisciplinari dedicat a columna

Més de 20 especialistes amb dedicació exclusiva a la patologia de columna: cirurgians, anestesista de referència, neurofisiologia intraoperatòria, medicina rehabilitadora, fisioteràpia i psicologia del dolor. La qualitat del resultat en cirurgia de columna depèn tant del cirurgià com de l’equip que l’acompanya abans, durant i després de la intervenció.

Lideratge acadèmic internacional

El Dr. Pellisé és l’actual President electe de la Scoliosi Research Society (SRS) i membre fundador de l’European Spine Study Group (ESSG). El Dr. Haddad va rebre el Best Podium Presentation Award d’EUROSPINE el 2024. La nostra pràctica clínica està recolzada per la nostra activitat investigadora.

Tecnologia i seguretat

Quiròfans equipats amb navegació intraoperatòria, monitorització neurofisiològica intraoperatòria (MNIO), escàner intraoperatori i Unitat de Cures Intensives dotada amb 15 boxes. La seguretat del pacient en cirurgia de columna es construeix amb protocols i tecnologia, no pas amb voluntarisme.

Recolzament hospitalari

BSI és la unitat de columna de l’Hospital Quirónsalud Barcelona. Disposem de tots els serveis d’un hospital terciari: UCI, banc de sang, radiologia intervencionista, anestesiologia subespecialitzada i hospitalització preparada per a cirurgia complexa de columna.

Preguntes freqüents sobre l’escoliosi

L’escoliosi s’hereta?

Hi ha un component genètic en l’escoliosi idiopàtica: un fill d’un pare o mare amb escoliosi té més probabilitat de desenvolupar-la que la població general, tot i que encara no s’han identificat tots els gens implicats. No hi ha un patró d’herència simple ni es pot predir amb certesa. Sí que es recomana revisió en germans o fills de pacients amb escoliosi diagnosticada.

Es pot corregir l’escoliosi en adults?

A l’adult, la cirurgia pot corregir parcialment o totalment la corba i – el més important – restaurar l’equilibri del tronc i alleujar el dolor. El tractament conservador (fisioteràpia, infiltracions, medicació) no corregeix la corba, però pot controlar els símptomes en molts casos. La decisió entre una o altra via depèn del dolor, la progressió i l’afectació funcional.

Què és l’angle de Cobb?

És la mesura radiològica estàndard per quantificar la magnitud d’una escoliosi. Es calcula sobre una radiografia traçant línies paral·leles a les plaques vertebrals més inclinades per sobre i per sota de la corba i mesurant l’angle que formen. Un angle més gran de 10° defineix l’escoliosi; els llindars de 25° i 45° orienten l’actitud terapèutica.

Quan cal començar a tractar una escoliosi?

Depèn del context. En adolescents amb corba progressiva i maduresa esquelètica incompleta, s’inicia tractament amb cotilla a partir de 25° per evitar la progressió. En adults es tracta quan apareix dolor o afectació funcional, independentment de l’angle. L’observació és una estratègia vàlida en corbes lleus estables.

Els exercicis poden guarir l’escoliosi?

No. Els exercicis específics per a escoliosi (PSSE) poden millorar la postura, reduir el ritme de progressió i alleujar símptomes, però no redueixen significativament l’angle de Cobb una vegada establert. Són un complement al tractament, no pas un substitut. Es recomana evitar exercicis que agreugin l’asimetria i treballar amb fisioterapeutes formats en tècniques específiques (Schroth, SEAS, BSPTS).

L’escoliosi fa mal?

En nens i adolescents, l’escoliosi habitualment no fa mal; l’impacte principal és estètic. En adults, l’escoliosi degenerativa sí que sol associar dolor lumbar mecànic i, de vegades, ciàtica per compressió d’arrels nervioses. El dolor no és proporcional a l’angle de la corba: hi ha pacients amb corbes moderades i dolor important i al revés.

Es pot fer esport amb escoliosi?

Sí, i es recomana. Mantenir una musculatura de tronc forta i una bona condició cardiorespiratòria beneficia els pacients amb escoliosi. Només cal evitar esports amb alta càrrega axial asimètrica en casos d’escoliosi greu no tractada. Després d’una cirurgia de fusió, es pot reprendre activitat esportiva en 3-6 mesos amb algunes limitacions en esports de contacte.

Es pot tenir escoliosi i estar embarassada?

Sí. L’escoliosi, fins i tot operada, no impedeix un embaràs ni un part. Les pacients operades amb fusió lumbar poden tenir algunes limitacions a l’anestèsia epidural depenent del nivell de la fusió, per la qual cosa convé informar l’equip d’obstetrícia amb antelació. L’embaràs no empitjora habitualment l’escoliosi en pacients sense deformitat severa.

Fonts i referències

Els continguts d’aquesta pàgina es basen en la literatura científica i les guies de pràctica clínica de les societats internacionals de referència en columna vertebral.

• Scoliosi Research Society (SRS). Definicions, classificació i guies de tractament de l’escoliosi idiopàtica i degenerativa.
• EUROSPINE – The Spine Society of Europe. Position statements i consensos europeus.
• GEER – Grup Espanyol d’Estudi de les Malalties del Raquis (Societat Espanyola de Columna Vertebral).
• Weinstein SL et al. Effects of Bracing in Adolescents with Idiopathic Scoliosis (BRAIST Study). New England Journal of Medicine, 2013.
• European Spine Study Group (ESSG). Publicacions multicèntriques sobre deformitat de l’adult.

Necessita una valoració?

Si teniu dubtes sobre el vostre cas concret o voleu una segona opinió, l’equip BSI pot valorar la vostra situació. Parli’ns del seu cas i us respondrem en 24-48 hores laborables. Demaneu cita aquí.