DOLOR D’ORIGEN SACROILÍAC

El dolor lumbosacre d’origen sacroilíac passa desapercebut massa sovint, tot i que s’estima que té una prevalença del 15 % del dolor lumbar crònic.

S’origina per disfunció-inflamació d’una o de totes dues articulacions sacroilíaques, que es troben sota la columna lumbar, per sobre del còccix, i s’estenen entre l’os sacre i la pelvis, per la qual cosa estan unides per lligaments molt potents.

La disfunció d’aquesta articulació causa un dolor sord o opressiu, generalment unilateral, que s’alleuja en seure sobre el costat no dolorós i que empitjora en estar dret o pujar escales. El dolor es localitza en la columna lumbar baixa, a les natges i es pot estendre a les cames simulant una ciàtica, tot i que, generalment, sense anar més avall del genoll. Les causes de la disfunció sacroilíaca són diverses i inclouen traumatismes, artritis, embaràs i infeccions.

El bloqueig ecoguiat de l’articulació sacroilíaca es realitza de manera senzilla amb el pacient en decúbit pron, guiant l’agulla dins de l’articulació amb la sonda ecogràfica i dipositant-hi el fàrmac.

L’eficàcia del bloqueig de l’articulació sacroilíaca amb anestèsic i corticoides s’ha demostrat amb bona evidència, i es recomana quan hagi fracassat el tractament conservador (medicaments, fisioteràpia).